av Martí del Cerro för 7 årar sedan
560
La divisió dialectal del català
av Martí del Cerro för 7 årar sedan
560
la primera persona del singular del present indicatiu acaba en -i
el gènere d'alguns mots no coincideix amb el de la varietat estàndard
el verb ser s'utilitza sovint com a auxiliar
l'infinitiu dels verbs monosil·làbics sol portar un -e final
en les oracions negatives, desapareix l'adverbi no i només s'usa pas
normalment desapareix la d dels grups -ndr- i -ldr-
el so x/ix en posició final també sol caure
cinc vocals tòniques
mots esdrúixols passen a ser plans
aquest subdialecte té paraules exclusives
el diftong [ów] es converteix en [áw]
El demostratiu masculí
Les frases negatives duen la particula "poc" o "poc que" en lloc de l'adverbi "no"
La penúltima "s" del demostratiu cau tant en els formes del masculí com en les del femení
Pronoms personals de la primera i la segona persona són "naltros/nantros i valtros"
Noms masculins acabats en -e fan el plural en -ns
Aquest subdialecte somnparteix formes amb el català occidental
la l dels grups cl, gl, fl, pl i bl es realitza en ll
els imperfets de la segona i la tercera conjugació es fan amb les terminacions -eva i -iva
particularitats lèxiques
el dígraf -ny es converteix en una n
demostratius més usuals: aquest/aguesta/aguestos/aguestes
·septentrional
·apitxat
·meridional
Nord-occidental
· lleidetà tortosí, pallarès, ribagorçà
·lleidetà
·tortosí
·pallarès
·ribagorçà
· La major part del lèxic dels dialectes occidentals és de procedència llatina. · El pallarès conserva molts mots del substrat iberobasc, sobretot en toponímia. · El valencià té una gran quantitat d'arabismes
· La major part del lèxic
dels dialectes occidentals
és de procedència llatina.
· El pallarès conserva molts
mots del substrat iberobasc,
sobretot en toponímia.
· El valencià té una gran
quantitat d'arabismes
· Les paraules masculines plural acabades en -e fan el plural afegint-hi -ns · La primera persona del singular del present d'indicatiu acaba en [o] o [e] · Davant del verb s'usen les formes plenes de pronoms febles( me, te, se, mos, vos, se) ·Els verbs incoatius fan l'increment en -ix, -isca d'indicatiu acaba en [o] o [e] · Davant del verb s'usen les formes plenes de pronoms febles( me, te, se, mos, vos, se) ·Els verbs incoatius fan l'increment en -ix, -isca
· Les paraules masculines
plural acabades en -e fan
el plural afegint-hi -ns
· La primera persona del
singular del present
d'indicatiu acaba en [o]
o [e]
· Davant del verb s'usen
les formes plenes de
pronoms febles( me, te,
se, mos, vos, se)
·Els verbs incoatius fan
l'increment en -ix, -isca
Dígraf ix entre vocals o final de paraula, es pronuncia [j]
Dígraf ix entre vocals
o final de paraula, es
pronuncia [j]
caracterísiques genrals
té tres dialectes: nord-occità, occità mitjà i el gascó
la "f" es converteix en una "h" aspirada
la -n intervocàlica es perd
la "r" d'inici de mot porta un reforç vocàlic
els mots qacabts en -es s'articulen amb una "e" tancada
els articles determinants són "eth", "era", "es"
Subtema
s'usen les particules "que", "e", "be"
la prsposició "entrà" per indicar la direcció
el lèxic aranès ha rebut una forta influència de la llengua catalana i castellana
italianismes
sardismes
arcarismes
primera persona del singual del present d'indicatiu no porta desinència
el present d'indicatiu del verb "ser" és: jo só, tu sés, ell és, nosaltres sem, vosaltres seu, ells són.
l'article determinant masculí és "lo/los"
els possesius són "meu/mia", "tou/tua", "sou/sua", "nostro/nostra", "vostor"vostra"
davant del verb s'usen les formes plenes dels pronoms febles
el superlatiu se sol formal repetint l' adjectiu
els digraf "ll" i "ny" es pronuncien [l] i [n]
la "v" corresopona una labiodental i es distingeix de la "b"
la "r" seguida de consonant es converteix en [l]
les consonants "d" i "l" es pronuncien com una vibrant alveolar simple
el grup "dr" es converteix en [r]
vocals àtones [i],[u], [a]
les vocals tòniques es converteixen en posició àtona en els so [a]
majoritàriament procedència llatina
el balear conserva força arabismes i arcaismes
el menorquí conserva anglicismes
el rossellonès té molts gal·licismes
l'alguerès té molts sardismes, italinismes i conserva arcaismes
el català central ha incorporat castellanismes
primera persona del singular present d'indicatiu acaba en [u], [i] o res.
els verbs incoatius es conjuguent amb l'increment -eix, -esca
grups -gua, -qua tònics tendeixen a reduir-se a [gó], [kó]
els grups finals -gua, -qua tendeixen a reduir-se a [ga neutra] i [ka neutra]
en alguns casos el dígraf ll s'articula i en lloc de ll
els mots acabats en -r solen reforçar-se amb una consonant dental
conserva moltes formes genuïnes i recorre a girs propis que el fan un dialecte diferenciat
s'usa l' article "es/sa"
article personal "en/na"
primera persoma del singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera i la tercera conjunció no porta desinència
els pronoms personals de primera i segona personal del plural són: noltros i voltros
davant dels verbss'emprenen formes plenes dels pronoms febles; que corresponen a la primera i a la segona persona del plural
La "v" es pronuncia com a labiodental i es diferencia de la "b"
la "t" dels grups -nt i -lt es pronuncia
el digraf "ll" en alguns casos es pronuncia o s'emmudeix
el grup -tll es conveteix en -tl
la vocal neutra es pot trobar en posició tònica
els mots esdrúixols acabats en [i] més vocal neutra, perden la vocal neutra i es converteixen en plans
la "t" dels grups finals -nt, -lt,-rt no es pronuncia
el so fricatiu palatal tendeix a fer-se africat
el so africat sonor tendeix a ensordir-se
set vocals tòniques tres vocals àtones
s'apropia paraules d'altres dialectes
Ha creat argot que sorgeix d'alguns sectors marginals de les grans ciutats
primera persona del d'indicatiu acabada en -o
verbs incoatius porten l'increment -eix
lèxic propi
ús d'article masculí lo/los
primera persona del present d'indicatiu acaba en -o
terminacions de subjuntiu en e
Consonantisme
en posició inicial i després de consonant, la grafia x s'articula com a africada palatal
la posició inicial del so g també es es pronuncia africat
Vocalisme
e àtona inicial sobre en [a]
tendència de o àtona a diftongar-se en au
mots com redó (rodó) es manté la primera síl·laba, la e d'origen llatí. A vegades aquesta e es converteix en i per influència de la consonant palatal ll
particularitats lèxiques del valencià
canvis semàntics
mots propis
noms de persona no duen article personal
formes dels possessius meu/meua, teu/teua, seu /seua, alternades amb mon/ma, ton/ta, son/sa
demostratius este/esta, eixe/eixa, aquella/aquella
imperfet de subjuntiu es fa amb les desinències -ara, -era, -ira
les combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funció de CI+CD són li'l, li la, els el, els la, li'n, li ho
preposició amb passa a ser en
en molts casos per la -d- intervocàlica, sobretot en els sufixos -ada i -ador
el grup bl va entre vocals, la bs'articula fricativa
es pronuncia l'última consonant dels grups de final de mot -nt, -nd, -lt, -ld, -ng, -nc
r de final de mot no s'emmudeix
la v labiodental es distingeix de la b bilabial en la major part del territori
coincideix amb el vocalisme català nord-occidental
