La divisió dialectal del català

subdialectes

rossellonès o septentrional

gal·licismes

occitanismes

arcaismes

alguns plurals en -ns perden la n

la primera persona del singular del present indicatiu acaba en -i

el gènere d'alguns mots no coincideix amb el de la varietat estàndard

el verb ser s'utilitza sovint com a auxiliar

l'infinitiu dels verbs monosil·làbics sol portar un -e final

en les oracions negatives, desapareix l'adverbi no i només s'usa pas

consonatisme

normalment desapareix la d dels grups -ndr- i -ldr-

el so x/ix en posició final també sol caure

cinc vocals tòniques

mots esdrúixols passen a ser plans

central

balear

alguerès

Subdialectes del balear

menorquí

la vocal neutra en posició tònica està evolucionant cap a la "e" oberta

té molts anglicismes que conserva en el lèxic

eivissenc

no sona la "t" dels grups finals -nt i -lt

fa els plurals dels noms masculins acabts en -e intercalant-hi una "n"

mallorquí

"o" en posició àtona

els osns [k] i [g] en posició final i davant de les vocals "a,e,i" es palatitzen

aquest subdialecte té paraules exclusives

subdialectes del valencià

meridional

l'article determinat plural pren la forma es

la a àtona de final de mot s'assimila a la vocal tònica de la síl·laba anterior

el diftong [ów] es converteix en [áw]

apitxat

ensordiment dels sons [z], [dz], [g] i [dg]

septentrional

comparteix molts trets amb amb el català nord-occidental

gran quantitat de mots sinònims

Subdialectes del català central

xipella

converteix les "e" àtones de les síl·labes finals en "i"

barceloní

obertura molt més gran de les vocals "e" i "o"

vocal neutra tendeix a obrir-se

El demostratiu masculí

salat

ús de l'article "es/sal/ses"

septentrional de transició

la segona i la tercera conjugació porten una -e final

la primera persona del present s'indicatiu afageix la terminació en (u) del central una -t o una -c

Les frases negatives duen la particula "poc" o "poc que" en lloc de l'adverbi "no"

tarragoní

La consonant "v" es deistingeix de la "b"

La "n" es palatalitza després d'un diftong decreixent

La penúltima "s" del demostratiu cau tant en els formes del masculí com en les del femení

Pronoms personals de la primera i la segona persona són "naltros/nantros i valtros"

Noms masculins acabats en -e fan el plural en -ns

Aquest subdialecte somnparteix formes amb el català occidental

Subdialectes català nord-occidental

ribagorçà

afegeix -o a molts mots masculins

plurals femenins en -as

la l dels grups cl, gl, fl, pl i bl es realitza en ll

els imperfets de la segona i la tercera conjugació es fan amb les terminacions -eva i -iva

particularitats lèxiques

pallarès

el so g es converteix en j

a final de paraula, el dígraf -ig es realitza en j

el dígraf -ny es converteix en una n

demostratius més usuals: aquest/aguesta/aguestos/aguestes

lleidetà

primera, segona i tercera persones del singular i la tercera del plural del present de subjuntiu fan la terminació en -o

pronunciar [e] la vocal a àtona de final de mot

tortosí

subdialecte de transcició entre el català nord-occidental i el valencià

termes propis del valencià

Topic principal

Català Occidental

Rústica padrina Rústica padrina que cerns la farina, que gires les figues damunt el terrat, que adorms a la falda el nin o la nina i arranques les herbes que creixen pel blat; rústica padrina que saps la doctrina, que mai no parlares sense humilitat, rústica padrina que et creus teranyina, seràs seda fina per l’eternit

·septentrional ·apitxat ·meridional

·septentrional

·apitxat

·meridional

Nord-occidental

Nord-occidental

· lleidetà tortosí, pallarès, ribagorçà

·lleidetà ·tortosí ·pallarès ·ribagorçà

·lleidetà

·tortosí

·pallarès

·ribagorçà

Característiques generals

· La major part del lèxic dels dialectes occidentals és de procedència llatina. · El pallarès conserva molts mots del substrat iberobasc, sobretot en toponímia. · El valencià té una gran quantitat d'arabismes

· La major part del lèxic

dels dialectes occidentals

és de procedència llatina.

· El pallarès conserva molts

mots del substrat iberobasc,

sobretot en toponímia.

· El valencià té una gran

quantitat d'arabismes

· Les paraules masculines plural acabades en -e fan el plural afegint-hi -ns · La primera persona del singular del present d'indicatiu acaba en [o] o [e] · Davant del verb s'usen les formes plenes de pronoms febles( me, te, se, mos, vos, se) ·Els verbs incoatius fan l'increment en -ix, -isca d'indicatiu acaba en [o] o [e] · Davant del verb s'usen les formes plenes de pronoms febles( me, te, se, mos, vos, se) ·Els verbs incoatius fan l'increment en -ix, -isca

· Les paraules masculines

plural acabades en -e fan

el plural afegint-hi -ns

· La primera persona del

singular del present

d'indicatiu acaba en [o]

o [e]

· Davant del verb s'usen

les formes plenes de

pronoms febles( me, te,

se, mos, vos, se)

·Els verbs incoatius fan

l'increment en -ix, -isca

Dígraf ix entre vocals o final de paraula, es pronuncia [j]

Dígraf ix entre vocals

o final de paraula, es

pronuncia [j]

la Vall d'Aran

és una modalitat de l'occità

l'occità és ina llengua romànica que es va formar a partir de l'evolució del llatí vulgar que parlaven els soldats i colons romans de les terres del sud de França

caracterísiques genrals

té tres dialectes: nord-occità, occità mitjà i el gascó

la "f" es converteix en una "h" aspirada

la -n intervocàlica es perd

la "r" d'inici de mot porta un reforç vocàlic

els mots qacabts en -es s'articulen amb una "e" tancada

els articles determinants són "eth", "era", "es"

Subtema

s'usen les particules "que", "e", "be"

la prsposició "entrà" per indicar la direcció

el lèxic aranès ha rebut una forta influència de la llengua catalana i castellana

L'alguerès

italianismes

sardismes

arcarismes

primera persona del singual del present d'indicatiu no porta desinència

el present d'indicatiu del verb "ser" és: jo só, tu sés, ell és, nosaltres sem, vosaltres seu, ells són.

l'article determinant masculí és "lo/los"

els possesius són "meu/mia", "tou/tua", "sou/sua", "nostro/nostra", "vostor"vostra"

davant del verb s'usen les formes plenes dels pronoms febles

el superlatiu se sol formal repetint l' adjectiu

els digraf "ll" i "ny" es pronuncien [l] i [n]

la "v" corresopona una labiodental i es distingeix de la "b"

la "r" seguida de consonant es converteix en [l]

les consonants "d" i "l" es pronuncien com una vibrant alveolar simple

el grup "dr" es converteix en [r]

vocals àtones [i],[u], [a]

les vocals tòniques es converteixen en posició àtona en els so [a]

Català oriental

característiques generals

lèxiques

majoritàriament procedència llatina

el balear conserva força arabismes i arcaismes

el menorquí conserva anglicismes

el rossellonès té molts gal·licismes

l'alguerès té molts sardismes, italinismes i conserva arcaismes

el català central ha incorporat castellanismes

morfosintàctiques

primera persona del singular present d'indicatiu acaba en [u], [i] o res.

els verbs incoatius es conjuguent amb l'increment -eix, -esca

fonètiques

grups -gua, -qua tònics tendeixen a reduir-se a [gó], [kó]

els grups finals -gua, -qua tendeixen a reduir-se a [ga neutra] i [ka neutra]

en alguns casos el dígraf ll s'articula i en lloc de ll

els mots acabats en -r solen reforçar-se amb una consonant dental

El balear

exemple

conserva moltes formes genuïnes i recorre a girs propis que el fan un dialecte diferenciat

Àmbit morfosintàtic

s'usa l' article "es/sa"

article personal "en/na"

primera persoma del singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera i la tercera conjunció no porta desinència

els pronoms personals de primera i segona personal del plural són: noltros i voltros

davant dels verbss'emprenen formes plenes dels pronoms febles; que corresponen a la primera i a la segona persona del plural

La "v" es pronuncia com a labiodental i es diferencia de la "b"

la "t" dels grups -nt i -lt es pronuncia

el digraf "ll" en alguns casos es pronuncia o s'emmudeix

el grup -tll es conveteix en -tl

la vocal neutra es pot trobar en posició tònica

els mots esdrúixols acabats en [i] més vocal neutra, perden la vocal neutra i es converteixen en plans

El català central

la "t" dels grups finals -nt, -lt,-rt no es pronuncia

el so fricatiu palatal tendeix a fer-se africat

el so africat sonor tendeix a ensordir-se

set vocals tòniques tres vocals àtones

s'apropia paraules d'altres dialectes

Ha creat argot que sorgeix d'alguns sectors marginals de les grans ciutats

Àmbit morfosintàctic

primera persona del d'indicatiu acabada en -o

verbs incoatius porten l'increment -eix

Català nord-occidental

Característiques

Àmbit lèxic

lèxic propi

Àmbit morfosintàctic

ús d'article masculí lo/los

primera persona del present d'indicatiu acaba en -o

terminacions de subjuntiu en e

Àmbit fonètic

Consonantisme

en posició inicial i després de consonant, la grafia x s'articula com a africada palatal

la posició inicial del so g també es es pronuncia africat

Vocalisme

e àtona inicial sobre en [a]

tendència de o àtona a diftongar-se en au

mots com redó (rodó) es manté la primera síl·laba, la e d'origen llatí. A vegades aquesta e es converteix en i per influència de la consonant palatal ll

Valencià

exemples

Subtopic

àmbit lèxic

ús de molts diminutius, sovint substitueixen l'adjectiu primitiu

particularitats lèxiques del valencià

canvis semàntics

mots propis

àmbit morfosintàctic

article determinant el/la/els/les

noms de persona no duen article personal

formes dels possessius meu/meua, teu/teua, seu /seua, alternades amb mon/ma, ton/ta, son/sa

demostratius este/esta, eixe/eixa, aquella/aquella

imperfet de subjuntiu es fa amb les desinències -ara, -era, -ira

les combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funció de CI+CD són li'l, li la, els el, els la, li'n, li ho

preposició amb passa a ser en

àmbit fonètic

consonantisme

en molts casos per la -d- intervocàlica, sobretot en els sufixos -ada i -ador

el grup bl va entre vocals, la bs'articula fricativa

es pronuncia l'última consonant dels grups de final de mot -nt, -nd, -lt, -ld, -ng, -nc

r de final de mot no s'emmudeix

la v labiodental es distingeix de la b bilabial en la major part del territori

vocalisme

coincideix amb el vocalisme català nord-occidental

LLLENGUA I VARIACIÓ