Durante la Edad Media, los trovadores desempeñaron un papel crucial en la difusión de la literatura y la poesía, especialmente en la región catalana. Estos poetas y músicos itinerantes eran conocidos por sus composiciones sobre el amor cortés, un tema recurrente en sus obras.
Entre els trobadors més importants hi ha Guillem de Cervera, Guillem de Cabestany i la comteessa de Dia, que era una troabiritz
Els trobadors eren personatges enamoradissos i sempre s'enamoraven d'una dona casada.
Quan no volien que se sapigués a qui adreçaven les poesis, a quina doma, feien servir un pseudònim que es coneix amb el nom de senhal.
Literatura relacionada amb la cort
Joglars èpics i jioglars lírics
Podien cantar i difindre pels pobles els cantars de gesta medievals o les poesies dels trobadors. Eren un espexctacle en aquella època.
Joglars
Musicaven les poesises dels trobadors
Poesia de l'Edat Mitjana
La primera poesia coneguda en llengua catalana
Ausias march marca l'impàs cap a un altre tipus de literatura
Tot i que segueix fent servir els senhals típics de la literatura trobadoresca
Batalla de Muret: fi de la literatura dels trobadors
Hi ha moltes llegendes associades als trobadors com ara la llegenda del cor menjat
Associada a Guillem de Cabestany, en la qual s'explica que l'estimada d'aquest trobador es menja el cor del trobador perquè el seu marit li'l fa servir com a àpat.
Els gèneres literaris més imporatnts eren l'alba i el sirventès
El sirventès era una arma per atacar poèticament els seus rivals
Poesia de caràcter amorós amb el tema de l'amor cortès com a tema principal.