von Flor Aguilera Vor 2 Jahren
140
Mehr dazu
LES TAULETES
LES PISSARRES DIGITALS
LES CONSOLES DE JOC
Els individus en situació cooperativa s'adonen la consecució dels seus objectius en part és conseqüència de les accions dels altres, mentre que en el joc competitiu s'adonen que la consecució dels objectius propis és incompatible amb la consecució dels objectius dels altres. Per tant, els individus actuen segons aquests que paràmetres. En definitiva, els beneficis en l'àmbit intel•lectual, afectiu i social dels jocs cooperatius respecte als competitius fan decantar sens dubte, des d'un punt de vista educatiu.
L'ALEGRIA Representa un objectiu educatiu que no es pot deixar de banda.
L'ESTIMA I EL CONCEPTE POSITIU D'UN MATEIX Aquests jocs ajuden a desenvolupar una imatge positiva de si mateix i reconèixer, estimar i ex- pressar la importància de l'altre.
LA CONSTRUCCIÓ DÚNA REALITAT SOCIAL POSITIVA La construcció d'una realitat social positiva. Els jocs cooperatius canvien les actituds de les persones cap al joc i cap a elles mateixes, de manera que es crea un ambient d'afecte mutu.
LA PARTICIPACIÓ La participació col•lectiva genera un clima de confiança i de implicació, necessari per a l'autèntica comunicació humana.
LA COMUNICACIÓ Es basa en el desenvolupament de la capacitat per expressar l'estat d'ànim, les sensacions, les percepcions, els coneixements, les emocions, etc.
L'EMPATÍA Es la capacitat per posar-se en el lloc de l'altre, per comprendre el seu punt de vista, les seves preocupacions, les seves expectatives, les seves necessitats i la seva realitat.
LA COOPERACIÓ És el valor i l'habilitat necessaris per dur a terme tasques i resoldre situacions conjuntament, mitjançant unes relacions basades en la reciprocitat, no en el poder ni en el control.
> Es juga pel plaer de jugar, no per aconseguir un premi. >Els participants es diverteixen sense por de no aconseguir els objectius. >Afavoreix la participació de tothom. >Els infants es veuen com a companys, no com a enemics. >Cada participant té un paper destacat dins del joc. >La finalitat consisteix a superar-se a si mateix, no als altres. >És viscut com una activitat conjunta, no individual. >Es practica en ambients molt diversos, utilitzant objectes variats, per a edats diferents i amb agrupacions diferents. >Ajuda a aprendre a conviure amb les diferències dels altres.
Conèixer millor la cultura pròpia per comparació amb altres cultures.
Valorar la diversitat i l'enriquiment cultural que suposa entrar en contacte amb altres cultures.
Crear vincles afectius entre nens i nenes d'edat, gènere i condició diferents.
ALTRES MATERIALS Paper de diari, farina, serradures, esponges, globus, màscares, etc.
MATERIAL NO ESPECÍFIC Pissarra, reproductor de música, DVD de danses, sons o música, instruments de percussió, teles, papers per dibuixar, llapis, ceres, pintures, etc.
MATERIAL ESPECÍFIC Mirall gran, tacs de fusta o de plàstic, bancs suecs, matalassos, barres de mides diverses, cèrcols de plàstic, cordes de colors, gomes elàstiques, mocadors, petos de colors, etc.
La persona adulta li pot ensenyar a utilitzar la mirada, el gest o la posturaia fer servir el seu cos com a mitjà de comunicació.
L’infant descobreix que pot expressar sentiments i emocions amb el moviment i el gest.
COORDINACIÓ DINÀMICA GENERAL Es la base de tota mena de desplaçaments.
COORDINACIÓ DINÀMICA ESPECÍFICA Es la que s'aplica quan l'activitat implica manipulació d'algun objecte.
ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI L'infant organitza l'espai en funció del seu cos.
ORGANITZACIÓ DEL TEMPS Les nocions temporals que es treballen estan pensades per desenvolupar aspectes qualitatius.
L'ESTRUCTURA CORPORAL Prendre consciència de les parts del cosi, així com ser conscient de les possibilitats de moviment.
LA POSTURA I L'EQUILIBRI La postura serveix de base a les activitats motrius i posturals. L'equilibri garanteix l'estabilitat del cos.
LA RESPIRACIÓ I LA RELAXACIÓ
LA LATERALITAT Fixar progressivament el domini d'un segment corporal sobre un altre i, aixi, prendre consciència de la simetria corporal.
LA PERCEPCIÓ VISUAL Inclou elements com l'agudesa visual, el seguiment visual, la memòria visual, la diferenciació de figures i formes, l'estabilitat perceptiva.
LA PERCEPCIÓ AUDITIVA Inclou l'agudesa auditiva, el seguiment auditiu o la memòria auditiva.
LA PERCEPCIÓ TÀCTIL, GUSTATIVA O L'OLFACTIVA La percepció tàctil, la gustativa i l'olfactiva.
L'AVALUACIÓ DE LA TASCA EDUCATIVA S’han d'avaluar les condicions generals de dctivitat, el procés i el progrés durant les sesions. Per avaluar l'activitat, l'educadora ha d'analitzar l'ambient, la seva intervenció, etc.
L'AVALUACIÓ DEL PROGRÉS DELS INFANTS S'utilitza l'observació directa.
Aspectes relacionats amb la fase de recollida: Si enten l'educadora quan li diu que reculli, si s'orienta tàcilment amb les paraules que li donen per localitzar la bossa correcta.
Aspectes relacionats amb la fase d'exploració d'objectes: Si l'activitat es correspon amb l'edat, si utilitza la boca, si compara dos objectes, si combina objectes o si perd l'interės.
Aspectes generals del joc: Si es mostra actiu o passiu, si comença l'activitat per iniciativa pròpia, si es concentra en l'activitat o si se'l veu feliç.
3a FASE. LA RECOLLIDA El moment de recollir és tan important com les altres fases. A continuació, ha d'agafar les bosses on es guarden els objectes i des de la seva cadira, convidar a recollir els infants que ja no demostren interès. La persona adulta no pot recollir res de terra, ho han de recollir tot els nens I les nenes. L'activitat acaba quan ja s'ha recollit tot. Les situacions i les fases s'han de repetir a cada sessió durant els vuit mesos de pràctica del joc.
2a FASE. EXPLORACIÓ I COMBINACIÓ D'OBJECTES Els infants se senten atrets pels objectes. Primer solen quedar-se quiets i observar, però a continuació es decideixen per uns objectes determinats. Cadascú va al seu ritmei efectua les combinacions de material que li sembla. L'activitat en aquesta fase es lliure i espontania i la intervenció de l'educadora es limita a resoldre incidències.
1a FASE. PREPARACIÓ Abans de començar, l'educadora selecciona quatre bosses plenes d'objectes i prepara uns quants contenidors. Distribueix el material entre quatre o cinc punts de la sala allunyats entre si. Cada punt s'anomena focus d'activitat. A cada focus d'activitat hi ha d'haver 3 o 4 contenidors per infant, i entre 3 o 4 tipus d'objectes pensats per a què l'infant pugui fer combinacions interessants. Cada tipus d'objecte de cada focus d'activitat es col-loca formant una pila sense que es barregin els uns amb els altres. L'educadora a continuació, es col-loca en un lloc estrategic des d'on pugui observar tots els participants.
ELS MATERIALS
LES BOSSES Es necessiten tantes bosses com tipus d'objectes s'hagin recollit. Es preferible que siguin de tela opaca i que duguin escrit el nom i el dibuixo la fotografia dels objectes que contenen.
ELS CONTENIDORS Són recipients més grans que els objectes i han de poder contenir-ne uns quants.
ELS OBJECTES Els objectes. Són nombrosos i variats. S'aconsella disposar d'entre 20 i 30 objectes diferents, que si- guin fàcilment manipulables, sòlids i susceptibles de ser combinats entre ells.
EDAT DELS PARTICIPANTS I DURADA DE L'ACTIVITAT Destinada a infants que acaben de començar a caminar. Acaba al voltant dels 24 mesos, moment en el que comença a apareixer el lenguatge. En general, es fan dues sessions per setmana, d'una hora cada una.
L'AVALUACIÓ DEL PROCÉS Periòdicament, l'educadora ha de dedicar un temps a retlexionar sobre com es desenvolupa l'activitat i sobre tots els aspectes que hi influeixen.
L'AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT Es important observar les preferències, els processos, les activitats i les actituds dels intants amb cada objecte per saber amb quin criteri s'ha de renovar el material.
ORGANITZANT RECURSOS Un ambient tranquil i calmat. Netejar els objectes a mesura que s'embrutin.
DIRECTAMENT AMB ELS INFANTS L'educadora ha de seure prop de la panera i ha de tenir un angle correcte de visió per observar els infants com juguen. No ha d'intertervenir, però ha d'oferir-los seguretat. Amb aquesta actitud reforçarà la confiança, contribuirà a eliminarne l'ansietat i aconseguirà que se sentin lliures per escollir i gaudir dels descobriments.
LA PANERA Ha de ser prou gran perquè hi capiguen tot els objectes i prou petita perquè els intants no puguin accedir, y ha de ser estable per evitar que es tombi.
LA SELECCIÓ D'OBJECTES Han de ser de materials diferents, han de despertar els sentits al màxim y han de despertar al màxim l'interès dels infants.
L'EDAT DELS INFANTS Quan els infants ja són capaços d'estar-se assequts una estona, normalment cap als 5 o 6 mesos.
Segons:
LA DIMENSIÓ SOCIAL
Joc competitiu: L‘infant juga amb altres iguals però el seu fi és guanyar.
Joc cooperatiu: jugueb junts amb un objectiu comú.
Joc associatiu: es reuneixen alguns nens i nenes i juguen al mateix joc interactuant.
Joc paral.lel: juga al costat d'altre nen però no amb ell.
Joc solitari: juga sol.
EL MATERIAL
Sense suport material.
Amb suport material: comprat o elaborat.
EL NOMBRE D'INDIVIDUS Joc individual, joc per parelles o joc col•lectiu.
ELS JOCS PER A ESPAIS TANCANTS Són jocs d'interior o espais coberts, per tant, no necessiten tant espai com els anteriors.
ELS JOCS PER A ESPAIS OBERTS Es duen a terme en un espai exterior com el pati, el jardi, el parc o el carrer.
JOC DIRIGIT La persona adulta proposa i ofereix les pautes per realitzar el joc.
JOC LLIURE Sorgeix espontàniament com a proposta de l'infant. Facilita l'activitat creadora, desenvolupa la imaginació, allibera pressions i permet actuar amb plena llibertat i independència.
JOCS AFECTIUS-EMOCIONALS Les observacions desenvolupades en contextos terapèutics mostren la relació entre el joc i el desenvolupament afectiu.
JOCS DE ROL O JOCS DRAMÀTICS Poden ajudar l'infant a assumir situacions personals i a dominar-les, a expressar els seus desitjos inconscients o conscients.
JOCS D'AUTOESTIMA L'ajuden a estar satisfet de ser com és i a acceptar-se a si mateix.
JOCS SOCIALS Les activitats lúdiques en grup faciliten la relació entre els infants, açò ajuda en la socialització i en el procés d'acceptació dins del grup social.
JOCS COGNITIUS Són jocs que tenen una gran rellevància en el desenvolupament cognitiu o del pensament.
JOCS MANIPULATIUS Hi ha el joc de construcció que estimula el desenvolupament del pensament abstracte, fomenta la concentració i promou la capacitat creadora.
JOC EXPLORATORI O DE DESCOBRIMENT Permet als infants estar lliurement en contacte amb els objectes.
JOC D'ATENCIÓ I MEMÒRIA I JOCS IMAGINATIUS Ajuden al desenvolupament de les capacitats cognitives.
JOCS PSICOMOTORS Els infants exploren i mesuren el que són capaços de fer, però també examinen l'entorn.
JOCS DE CONEIXIMENT CORPORAL Perquè els infants prenguin consciència de totes les parts del seu cos.
JOCS MOTORS Ajuden a desenvolupar l'ajustament corporal, la lateralitat, l'equilibri, el control tònic i la relaxació i l'organització espacials.
JOCS SENSORIALS Treballen principalment la discriminació auditiva, visual, tàctil; gustativa i olfactiva.
JOCS DE CONDICIÓ FÍSICA Ajuden a enfortir els músculs en general.
