GUERRA CIVIL ESPANYOLA

La Guerra Civil va enfrontar als espanyols, dividits en dos grans grups (republicans i nacionals). Els republicans defensaven el sistema polític de la II República (instaurat el 14 abril 1931) i la gestió del Govern del Front Popular (vencedor en la primera volta de les eleccions generals de febrer de 1936). Els nacionals van protagonitzar una revolta contra l'Executiu del Front Popular a tot Espanya a partir del 17 de juliol de 1936, enfront de la deriva revolucionària del Govern de la República.

El canvi de règim va ser de dubtosa legitimitat, perquè es va produir en unes eleccions municipals ( no generals ), les del 12 d'abril de 1931, sense conèixer-se els resultats definitius de l'escrutini, rebutjant la totalitat del vot rural.

Espanya es caracteritzava per les grans diferències socials, entre una minoria amb poderosos recursos econòmics i una majoria que patia dolentes i fins miserables condicions de vida al camp i la ciutat.

Els partits polítics ( d'esquerres i dretes ) van fracassar en la tasca de millorar les condicions de vida d'obrers i camperols, i de mitigar les greus diferències socials.

Els obrers i camperols es van llançar en braços de la Revolució a 1934 per solucionar la seva mala situació socioeconòmica, davant la falta de solucions de la classe política. Socialistes, comunistes i anarquistes van encoratjar el procés revolucionari davant la inacció o la passivitat del Govern frontpopulista.

L'aprovació dels estatuts d'autonomia de Catalunya i Vascongadas va trobar l'oposició ferma de la dreta espanyola, per la por al moviment independentista, principal amenaça per a la unitat d'Espanya.

La convivència resultava cada vegada més difícil a Espanya, a causa de la radicalització de la societat cap a postures extremistes, davant la falta de solucions de la classe política. L'atur era un dels principals problemes de la Nació.

Els republicans van desenvolupar una política repressiva contra el clergat catòlic, mitjançant la dissolució d'ordes religiosos, la confiscació de béns eclesiàstics, la prohibició d'exercir l'ensenyament i el desenvolupament del laïcisme ple de la societat.

Va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII.

El primer bienni de la Segona República Espanyola, constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola

La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República i va estar vigent fins al final de la Guerra Civil Espanyola en 1939.

Iniciades des del Ministeri del Treball pel socialista Llarg Caballero, que afavorien la posició dels treballadors i sindicats i van trobar la tancada oposició dels empresaris.

Ampli programa de construcció d'escoles i contractació de mestres: 6750 escoles i 7000 mestres amb millors salaris. Ensenyament mixt La Religió va deixar de ser assignatura obligatòria el que va aguditzar l'enfrontament amb l'Església

Buscant garantir la fidelitat de l'Exèrcit al nou règim republicà i propiciar la reducció de l'excessiu nombre de caps i oficials,se exigió el juramento de fidelidad al nuevo régimen republicano, pudiendo optar los que se negaran a ello al retiro voluntario con paga completa.

Es buscava el reasentamiento de camperols sense terra en latifundis insuficientment explotats. La seva aplicació va ser un fracàs i molt pocs camperols es van beneficiar de la llei.

La dreta i la ultra esquerra estaven en contra les noves reformes ja que aquestes no els veneficiaven.

En el camp agrari, es va paralitzar la reforma i l'estatut basc, es va fixar la devolució de les terres expropiades alsterratinents anul·lant la cessió temporal de terres als pagesos. Es va concedir total llibertat de contractació (va representar una tendència a la baixa dels sous). També es va aprovar una amnistia pels sublevats de 1932 (Sanjurjo...)

Les forces del moviment obrer, especialment la U.G.T, convoquen un seguit de vagues generals (el govern respon amb la declaració de l'estat de guerra, que permetia la intervenció de l'exèrcit per reprimir el moviment). Asturies: socialistes, comunistes i anarquistes, columnes d'obrers ocuparen ajuntaments i s'encarregaren dedirigir els subministraments d'aigua, electricitat i aliments i dels transports.Catalunya: el president de la Generalitat, Lluis Companys, proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola.1936: més de 30.000 presoners dels fets de 1934

La C.E.D.A va influir per un enduriment de la política governamental.Gil Robles va ser anomenat ministre de la guerra, i Franco, cap d'Estat MajorUn projecte volia reformar la Constitució en el sentit de restringir les autonomies, abolir el divorci, i en negar la possibilitat de socialitzar la propietat.Es va nomenar nou cap de govern a José Chapaprieta, que no va poder assolir majoria estable, i després Portela ValladarescCatalunya: Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia.

Manuel Azaña fou nomenat President de la república, mentre Santiago Casares Quiroga assolia la presidència del govern.El nou govern va reempendre la política reformista del primer bienni republicà. Es varen amnistiar els represaliats dels fets d'octubre de 1934Els sectors més conservadors reaccionaren amb alarma i els més radicals d'esquerres varen crear un clima de crispació social.Falange Espanyola s'uneix a aquest clima, participant en enfrontaments al carrer (“Dialéctica de los puños y las pistolas”)També podem dir que els sectors més conservadors volien fer un cop d'estat que acabés amb aquest tipus de govern i implantés una dictadura militar.

President del govern Provisional