ELS ESTILS MUSICALS
Per I. Guerrero

EUA

Música negra

Vitalista i rítmica

Rythm 'n' Blues

És un nom genèric que designa la música de ball de tradició negra.

Música blanca

De caire tradicional

Country

És un estil musical que va sorgir als anys 20 del segle xx a les regions rurals del sud dels Estats Units[1] i a les províncies marítimes del Canadà. Als seus orígens, va combinar la música folklòrica d'immigrants d'alguns països europeus amb altres formes musicals ja arrelades a Nord-amèrica, com el blues, la música espiritual i el gospel.

Rock 'n' Roll

Rock 'n' Roll Blanc

Versió blanca del R’n’B negre.

Grups i intèrprets

BILL HALEY & THE COMETS

BUDDY HOLLY & THE CRICKETS

ELVIS PRESLEY

JERRY LEE LEWIS

CARL PERKINS

Rock 'n' Roll Negre

Continuïtat del R’n’B negre.

Grups i intèrprets

CHUCK BERRY

LITTLE RICHARD

FATS DOMINO

BO DIDDLEY

Context social

Després del 1933 es donà una fugida massiva d’emigrants europeus cap els Estats Units d’Amèrica (EEUU, EUA) i després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) el territori europeu quedà destrossat. Això va fer que el centre de producció de cultura popular canviés d’Europa a EEUU.

D’altra banda, es produïren importants canvis tecnològics com les noves tècniques d’enregistrament, l’electrificació dels instruments i el desenvolupament de la ràdio i la televisió.

Els joves es van consolidar com a grup social diferenciat (amb la música popular, el cinema, els cotxes... com a elements diferenciadors) i amb capacitat de consum en oci.

Diversificació de l'escena Rock

Glam Rock

Intentarà retornar espontaneïtat i frescor al rock. Aquesta tendència s’unifica per la imatge plena de frivolitat, color, jovialitat i la teatralitat als escenaris (i no per la música en sí).

Grups i intèrprets

David Bowie

Queen

Heavy Metal

Extremarà les característiques del Hard Rock, amb veus encara més agudes, estridents i distorsionades.

Grups i intèrprets

AC/DC

Iron Maiden

Aerosmith

Metallica

Altres tendències del rock les trobem al Jazz Rock (Chicago), Techno Rock (Kraftwerk) o Rock Llatí (Santana).

Rock Simfònic

Utilitza l’orquestra com a un instrument més en un pla d’igualtat amb els instruments del rock.

Rock Progressiu

Característiques

Intel·lectualització del rock: discos conceptuals.

Experimentació sonora en detriment del format cançó.

Apropament al format orquestral.

Cançons molt llargues i melòdiques.

Instrumentacions i harmonies complexes (en detriment del text).

Lletres curtes, de temes místics, futuristes o surrealistes.

Improvisacions virtuosístiques.

Ús de sintetitzadors per obtenir timbres nous.

Posades en escena molt espectaculars: llums, projeccions, efectes de fum... en busca de l’obra d’art total.

Grups i intèrprets

Pink Floyd

Jethro Tull

Frank Zappa

King Crimson

Hard Rock

Característiques

Potencien la part més salvatge i agressiva del rock.

Secció rítmica molt potent.

Riffs (frase musical distingible i que es repeteix al llarg de la peça) repetitius i contundents.

Solos de guitarra virtuosos i vertiginosos.

Ús de distorsionadors, filtres i pedals d’efectes.

Veus enèrgiques, agudes i estridents.

Sonorització molt potent.

Grups i intèrprets

Led Zeppelin

Deep Purple

Black Sabbath

El Reggae i el Punk

Reggae

És una música absolutament nova, nascuda a Jamaica i associada als rude boys, els delinqüents dels carrers de Kingston (capital de l’illa), però també és la música d’un altre grup de proscrits, els rastafaris.

Grups i intèrprets

Bob Marley

Punk

Alguns dels seus principis

El rock està mort. Rock sucks!

Lema: NO FUTURE.

Pessimisme i nihilisme.

Anarquisme: creuen que els governants són corruptes i que el millor és que cadascú es governi a sí mateix.

Reivindicació de l’agressivitat i del “feisme”.

Musicalment parlant

Formació instrumental molt simple basada en guitarres (molt distorsionades), baix i bateria (ritme quadrat i accelerat).

Riffs simplíssims amb pocs acords.

Absència de melodia en una mena de semiparlat que utilitza un àmbit molt reduït i amb poques notes. Les veus apareixen distorsionades i cridades.

POGO, forma característica de ballar atribuïda a Sid Vicius (baixista dels Sex Pistols) que consisteix en saltar com una molla donant-se cops de cap els uns amb els altres.

Grups i intèrprets

The Ramones

Sex Pistols

The Clash

La música Disco

La música disco busca complir amb la seva pròpia funció: estar al servei de la pista de ball. Així doncs, parlem d’una música utilitària, sense pretensions artístiques ni contraculturals.

Retrats cinematogràfics

Saturday Night Fever

Grease

Grups i intèrprets

Gloria Gaynor

Donna Summer

ABBA

Bee Gees

Village People

El videoclip

La revolució audiovisual

Context: La música disco com a mainstream.

Pop i rock escorats cap al sò electrònic: rock electrònic (Kraftwerk), tecno-pop (Depeche Mode)...

Context de crisi internacional de les empreses discogràfiques (crisi mundial del petroli).

Aparició de nou format promocional: el videoclip.

Antecedents del videoclip

Films d’animació musical a partir dels 1920s (Fantasia…)

Musicals cinematogràfics (sovint derivats dels teatrals)

Primers experiments: promocions puntuals en cinema (Beatles amb Penny Lane, Strawberry Fields Forever...)

Pel·lícules d’estrelles del rock i el pop dels 1950-1960s

Experiments de video-art 1970s

Al 1975 el video-clip de Bohemian Rapsody (Queen) a la gala Top of the Pops repercuteix significativament en les vendes del single (considerat 1er videoclip).

Difusió del videoclip

Experimentació audiovisual a finals dels 70s (Bowie)

La MTV comença a emetre l’1 d’agost de 1981 (Video Killed the Radio Star !!)

La TV temàtica (model Top 40 – Los 40 Principales ) és conseqüència de la puixança del videoclip i també es converteix en incentiu de la producció.

Salt qualitatiu el 1983: Thriller de John Landis per a Michael Jackson.

Els intèrprets de més èxit seran els que millor s’adaptin al nou format: Michael Jackson, Dire Straits, Madonna, etc.

El hip hop és tota una cultura que s’expressa en quatre elements bàsics: les arts gràfiques (graffiti), el ball (breakdance), la música (DJ) i el missatge (MC).

Característiques

La seva cèl·lula principal és el break, el seu ritme base. Són compassos d’enganxi en els que el percussionista canvia el ritme amb un redoble o un sol. Enllaçant diversos breaks es produeix una música de gran complexitat rítmica.

Els seus protagonistes són el DJ (deejay), que selecciona els breaks, i el MC (mestre de cerimònies), que inventa les rimes sobre el ritme base del break.

Els temes reflectien inicialment la vida de les comunitats marginals, el desig de luxe, la violència “pandillera”, la presó, les drogues, etc. Però el hip hop ha sabut evolucionar integrant tot tipus de temàtiques i ha permès l’entrada de la joventut blanca, que també l’ha utilitzat com a vehicle de rebel·lia i crítica.

La seva essència narrativa s’expressa a través dels “rapeos” i del so. Els llargs “rapeos” són els que expliquen la història directament, però també ho fan a través del so doncs recullen trossos d’altres composicions a mode de cita per evocar altres moments o èpoques. Aquesta apropiació de música defineix una cultura capaç de reciclar i prendre tot allò que té a l’abast i és, sens dubte, la causa del triomf del hip hop en l’època de l’anomenat crossover o mestissatge que defineix la societat actual.

Utilitza els discos de vinil i les tecnologies del so de forma autodidacta. Una de les tècniques més característiques és l’scratch, efecte basat en moure rítmicament endavant i enrere el disc contra l’agulla.

Com a estructura utilitza el remix i la sampledelia. El remix consisteix en fusionar trossos de música de diferents estils en un sol. La sampledelia, també anomenada cut’n’paste, s’apropia, directa i literalment, de passatges d’obres alienes.

Grups i intèrprets

Sugarhill Gang

Grandmaster Flash

2 Pac

Eminem

EUA

Soul

Serà el mitjà d’expressió de la població negra, amb cançons que recullen un aspecte social i crític molt marcat, i que es van convertir en veritables himnes de la seva lluita pels drets civils i la seva identitat.

Grups i intèrprets

Otis Redding

Diana Ross & The Supremes

The Jackson Five

Cançó protesta

Caracteríastiques

Cerca de l’autenticitat (no busquen ser comercials)

Reivindicació de les arrels de la música americana i oposició al so elèctric (Pete Seeger i Woodie Guthrie com a referents).

Importància de l’autoria personal i del missatge, no de la producció en sí. Es tracta de cançó d’autor.

Importància dels textos, amb compromís social i polític.

Voluntat de crear consciència social a través de l’art

Grups i intèrprets

Joan Baez

Bob Dylan

Leonard Cohen

Altres músics músics imprescindibles i difícils de classificar en un o un altre moviment

Janis Joplin

Jimi Hendrix

The Doors

Context social

El Ku Klux Klan continua actiu.

Guerra del Vietnam (1958-1975). Des de 1964 milers de nois nord americans són enviats a la guerra. Els EUA retiraran les seves tropes l’any 1973.

1963, assassinat de J. F. Kennedy.

28 d’agost de 1963: manifestació pels drets civils a Washington DC. Martin Luter King (premi novell de la pau, assassinat el 1968) pronuncia el seu discurs “I have a dream”.

1969, primer viatge a la lluna amb l’Apol·lo 11.

Sorgeix el que anomenen CONTRACULTURA

Europa

Música POP

El R’n’R blanc dels anys 50 a EUA va ser el seu predecessor

Grups i intèrprets

The beatles

Música ROCK

El R’n’R negre (R’n’B) dels anys 50 a EUA va ser el seu predecessor

Grups i intèrprets

The rolling stones

Moviment Mod

Format per joves obrers o aturats dels barris perifèrics de les ciutats industrials que descriuen amb la seva música la desesperança de la seva vida quotidiana en un to violentament crític.

Després del punk res va tornar a ser el mateix. Havia aconseguit arrencar les arrels de la indústria de l’entreteniment, consolidant una nova tendència, allunyada de la corrent mainstream, que continuarà cercant noves idees durant els anys 80.

La New Wave

Agruparà tendències diverses i elements heterogenis, retornant a la brillantor del pop, amb la seva jovialitat i les seves melodies encomanadisses.

Característiques

L’estructura musical i melodia estan molt cuidades, amb importància de la qualitat de la veu.

Predomini de la imatge: recupera la disfressa glam com a signe d’identitat de la tribu urbana a la que pertany.

Dóna importància a l’originalitat en actituds, temes, lletres i influències d’altres músiques.

A més dels temes tradicionals del pop (amor, diversió) introdueixen nous continguts com el pacifisme o l’ecologia, apostant pel mestissatge i per un futur altament tecnificat i igualitari.

Grups i intèrprets

The Police

Talking Heads

Simple Minds

U2

The Cure

Al mateix temps, des dels anys 80 endavant tindrà molta importància la corrent mainstream, una línia musical basada en els estils de rock i pop més clàssics que arribarà al gran públic.

Grups i intèrprets

Bruce Springsteen

Dire Straits

Madonna

Tina Turner

Michael Jackson

La generalització de la música electrònica per a tota mena de públic és relativament recent, però la seva idea ha estat treballada des de principis del segle XX per autors que percebien l’art com una investigació oberta, com una exploració, reflex a la vegada del seu temps i la seva societat.

Característiques

Fa servir les màquines com a instrument generador d’una nova matèria sonora, ampliant el concepte tradicional de música mitjançant la incorporació del soroll i de sons ambientals, i també les possibilitats de treball del compositor.

Recupera l’estructura especial de cada so, per damunt d’acords, escales o estructures.

Utilitza el ritme com a element vertebrador de la música, ocupant el lloc privilegiat que fins llavors havia tingut la melodia.

La música no necessita intèrprets i, per tant, no està subjecta a recreacions subjectives o canviants.

Proposa un tipus d’escolta desvinculat del complement visual propi del pop i més interessat en la qualitat dels equips de so.

Introdueix noves tècniques com el DUB, que consisteix en aïllar en pistes separades els elements rítmics d’un tema per després reconstruir-los a voluntat afegint més sons enriquits amb ecos i efectes. La base del DUB pot servir per rapejar al damunt o per mesclar-la amb altres sons o melodies donant lloc al remix o remescla.

House

Clubs marginals on sona música disco, funk, reggae, etc.

S’està gestant la figura del DJ com a creador.

A partir de 1985 comencen a editar-se temes “house”: composicions electròniques destinades al ball que absorbeixen la síntesi de músiques més rítmiques precedents (disco, electro, techno-pop, etc.).

Característiques

Bombo molt marcat (a 2 i 4).

Hi-hat com a puntuació rítmica.

Importància de l’element melòdic.

Baixos molt reforçats i rotunds.

Ritmes minimalistes.

Velocitat aprox. 125-135 bpm.

Ideari

Hedonisme i passió pel ball.

DJs

Frank Knuckles

Fatboy Slim

Roger Sánchez

Larry Levan

DJ Spanky

Jesse Saunders

Techno

Trets principals

A finals de la dècada 1980s a Detroit es sintetitza la tradició de la música negra (ritme, ball) + tecnologia.

Interpretació “abstracta” dels ritmes de ball amb una recerca tímbrica declaradament tecnològica i un ús d’electrònica puntera.

Pretén una síntesi entre funk, electrònica i futurisme.

Antecedents

Sintetitzadors i processadors de so (ex. Moog 1965)

Grups de pop i rock electrònics: Kraftwerk, Depeche Mode, Human League, Cabaret Voltaire, etc.

Músiques de ball: FUNK, James Brown.

Músiques no procedents de l’escena de ball

Futurisme italià.

Orientacions electròniques de la música contemporània de concert (Pierre Henry i la música concreta; Stockhausen, Berio i la música electroacústica; John Cage i la música aleatòria; Xenaquis i la música estocàstica, etc.).

Característiques

Joc tímbric més variat en les imitacions percussives.

Component melòdic integrat dins les seqüències rítmiques.

Més “dur” i ràpid que el House (150-170 bpm).

Ritmes més trencats: menys facilitat per seguir amb el cos.

Minimalisme i orientació experimental.

DJs

Juan Atkins

Derrick May

Kevin Saunderson

Kenny Larkin

Jeff Mills

Carl Craig

Laurent Garnier

Altres DJs

Massive Attack

Daft Punk

Chemical Brothers

Björk

Aphex Twin

Aphex Twin