Generalitats de l'aparell locomotor

Generalitats òssies

Ossos llargs: 3 parts

Part central: Cos o diàfisis

2 extrems: epífisis

Epifisis superior: proximal o craneal

Epifisis inferior: distal o caudal

Ossos Curts

Ossos Plans

Composició interna

Periostio

Conducte medular

Mèdul·la o mèdul·la òsea vermella

Globuls vermells

Anèmia

Leucèmia

Generalitats articulars

SINARTROSICAS

Característiques

No tenen cartílag hialí

No tenen càpsula

Típiques del cap

Fase evolutiva: 3 Tipus

Sinfibrosis (recien nacido)

Sincondrosis

Cada any es va fent més dura

Sinostosis

Un cop adult es calcifiquen els cartílags

Clases d'unió

D'esquerra a dreta: dentada, biselada, armònica i esquindelesis

Armònica

Dentada

Bisellada

Esquindelesis (alguna part d'unió)

DIARTROANFIARTRÓSICAS

Reduïda movilitat, en conjunt molta movilitat

No tenen càpsula

Pròpies de cossos vertebrals

Funcions amortiguadores

DIARTRÓSICAS

Característiques

Diferents graus de movilitat

Tenen càpsula

Articulació més comú

Tipus: eixos de movilitat i moviments

Artrodia, 0 (plana): deslliçament

Trocoide, 1 (cilindre): rotació int.-ext

Encaix recíproc, 2 (cadira montar): flex.-ext./abd.-ad.

Tròclea, 1 (polea): flexió-extensió

Condílea, 2 (elipsoidal): flex.-ext./abd.-ad

Enartrosis, 3 (esferes): tots menys deslliçament

Complexes

C. degeneratiu

S'anomena així perquè en cas de no existir o trobar-se el cartilag danyat, es produirïa una degeneració articular desencadenant en una artrosis

Superfícies articulars

Cartílag hialí

Membrana que recobreix les superfícies articulars per protegirles del desgast

C. inflamatori

S'anomena així perquè si es lesiona s'inflama, artritis.

Càpsula articular

Bolsa que reverteix l'articulació tot protegint-la i aislant-la

Membrana sinovial

Revers intern de la càpsula articular que segrega el líquid sinovial que lubrica l'articulació.

Lligaments

Intrínsecs(dins de la càpsula)

Extrínsecs (a distància de la càpsula)

Intraarticulars (lligaments creuats dins l'articulació)

Extraarticulars (lligaments laterals)

Fibrocartílags

Meniscs

Embuata els ossos i els amortigua

Rodets

Anells resistents pero deformables que ajusten les superfícies

Movimients

Transversal

Anteroposterior

Vertical

Generalitats musculars

CLASSIFICACIÓ DELS MÚSCULS

Tipos

Estriats

Llisos

Cardíacs

Forma

Llargs

Amples

Curts

Origen

Criteri classificat segons el nombre de caps d'origen que tinguin

Monocefàlics

Bicefàlics

Tricefàlics

Cuadricefàlics

Insercció

Monocaudal

Bicaudal

Tricaudal

Policaudal

Ventres

Criteri classificat segons el nombre de ventres musculars que tinguin.

Monogàstrics

Digàstrics

Poligàstrics

Forma d'insercció

El ventre muscular està envoltat per franjes tendinoses

Penniformes

Semipenniformes

COMPOSICIÓ DELS MÚSCULS

Fascicles musculars

Fibres musculars

Miofibrilles

Fus muscular : 2 fibres nervioses

Estructura que es troba en l'interior de la fibra muscular.

Fibres tòniques

Vies per les quals el cervell emet estímuls i permet que el múscul estigui en una determinada activitat funcional

Tonalitat muscular

Elongació

Fibres sensitives

Informació del múscul

Informa de l'estat del múscul (contracció/relaxació), dels segments i de les articulacions

La fibra motora

Va directament a l'estructura muscular, no al hus.

ACCIONS MUSCULARS

Agonista (motor principal)

Múscul que està actiu al principi i manté el moviment

Antagonista

Múscul que s'oposa totalment al moviment o que inicia o manté el moviment oposat

Fixador

Acció conjunta dels agonistes i antagonistes quan es contrauen al mateix temps. Estabilitza l'articulació

Sinergista

Músculs que intervenen i col·laboren amb el motor principal tot contribuïnt a la realització efectiva del moviment.

Artritis

Acció fixadora de l'espatlla

Tal i com indica la imatge no es considerarien músculs sinergistes perquè no s'està realitzan cap moviment, és només per tenir una idea.

Acció motora i antagonista