Tècniques de suport vital bàsic i desfibril·lació externa.

Si respon

Deixar en la posició en la que la trovem i avaluar, demanar ajuda i actuar segons el que trobem.

Si NO respon

Colocarla en decúbit supí i obrir la via aèria.

Si No respon i no respira amb nomalitat

Trucar al servei d'emergències (112)

30 compressions toràciques

2 respiracions de rescat

Continueu RCP 30:2

Posa la mà al front de la victima i els dits de l'altra subjectant-li la part òssia del mentó.

Empeny suaument el front cap enrere, i alhora eleva el mentó.

Si respira amb normalitat

Col·loca en posició de repòs adequat.La més recomanable és la posició lateral de seguretat.Sol·licitar assistència i anar avaluant periòdicament.

Si no respira o no ho fa amb normalitat

Trucar al 112.

L'operador o operadora ens donara pautes necessàries per al reconeixement de l'ACR i instruccions sobre PCR, i també mobilitzaran l'equip d'emergències mèdiques.

Col·locar la víctima en decubit supí sobre un pla dur. Si es troba al llit, transda-la amb cura fins a terra.

Situa't de manera que puguis fer força des de dalt amb el pes del teu cos: de genolls al seu costat si s'esta a terra.

Col·loca el taló de la má dominat al centre del tòrax de la víctima i el de l'altra mà sobre la primera. Aixeca els dits de la má dominant per evitar comprimir les costelles de la víctima o bé flexiona els de l'altra mà per subjectar els primers.

Amb els braços completament estirats, flexiona els malucs deixant caure el pes del teu tronc sobre el tòrax de la víctima, comprimint l'estern aproximadament 5 cm, però no més de 6 cm.

Relaxa la pressió un moment, permetent la reexpansió completa tòrax, però sense separar les mans del pit de la víctima. La frase de relaxació ha de durar el mateix que la contracció.

Repeteix els cicles de compressió/relaxació amb una freqüència d'una mica menys de dues compressions per segon(entre 100 i 120 compressions per minut). Intenta mantenir el ritme estable, per exemple comptant en veu alta mentre les apliques.

Tornar a fer la maniobra front-mentó i : tapar-li el nas amb els dits índex i polze de la mà que empeny el front. Obre-li la boca amb l'altra mà, mantenint la barbeta aixecada.

Fes una inspiració profunda, estreny la boca contra la seva, assegurant la unió quedi ben segellada, i insufla-li uns 500-600 ml d'aire en un segon. El volum és una mica més gran que el que expulses en una expiració normal.

Mentre bufes, comprova que el tòrax de la víctima s'aixeca i s'eixampla.

Aparta la teva boca i deixa que el seu tòrax es buidi pasivament.

-Encendre’l i connectar els elèctrodes.
-Seguir les directrius/instruccions de veu/visuals.
-Assegurar-se que ningú toqui la víctima mentre el DEA està analitzant el ritme cardíac.

Si està indicada la seva utilització:
Prémer el botó de xoc/descàrrega tal i com indica l’aparell (en els DEA’s completament automàtics es descarrega el xoc/descàrrega automàticament).
Treure la roba del pit de la víctima abans de col·locar els elèctrodes.

Treure els elèctrodes de l’envàs.
Col·locar el primer elèctrode: un dels elèctrodes de desfibril·lació s’hauria de fixar sota l’aixella esquerra.
Col·locar el segon elèctrode: l’altre elèctrode s’hauria per sota de la clavícula dreta i a prop de l’estèrnum.

Pel que fa a les instruccions que dóna el DEA aquestes inclouen, com a mínim:

Una sola descàrrega quan es detecta un ritme susceptible de cardioversió.

Cap comprovació del ritme. la ventil·lació o el pols després de la descàrrega elèctrica.
Ordre de tornar a començar d’immediat la RCP després de la descàrrega (realitzar les compressions toràciques quan hi ha circulació espontània no és perjudicial).
Dos minuts de RCP abans que es doni l’ordre d’avaluar el ritme.

Subtopic