La psicologia de l'instrucció

Thorndike va ser el primer intentant crear sistemes per a implementar la psicologia en les matèries escolars, tot això des del conductisme.

Dewey va aportar la concepció d'interacció entre els dos camps, buscant una ciència pont entre la teoria científica i la pràctica educativa, modificant-se mútuament

Skinner va introduir màquines d'ensenyament programat que no van arribar a res perquè no hi havia un sistema de correcció d'errors, a més de les limitacions teòriques i aplicacionals

Bruner va tindre dues grans idees:S'han d'establir principis clars i estructurats en cada assignatura i tots els principis poden ensenyar-se de manera adaptada a qualsevol rang d'edat

Amb la publicació del manual de Hilgar Teories de l'aprenentatge i la instrucció i l'article de Brune La naturalesa de les teories de la instrucció en 1964, on es realitza una diferenciació entre teoria prescriptiva de l'aprenentatge i de la instrucció. Així doncs en el 1969 la Annual Review of Psychology comença a incloure revisions d'aquesta nova disciplina.

Per a Gagne i Rowher, la psicologia de la instrucció és el conjunt de recursos externs a l'estudiant que busquen ajudar a aprendre eficientment.

Per a Resnick, l’instrucció és qualsevol acció per a adquirir una nova capacitat. La psicologia de la instrucció estudia competència, diagnòstic, transformació i avaluació.

Per a Vega, la psicologia de la instrucció estudia l'adquisició del conociment i les habilitats cognitives, i com aquesta competència es desenvolupa amb el disseny de condicions d'aprenentatge.

Per a Genovard i Gotzens, la psicologia de la instrucció és una disciplina científica i aplicada, desenvolupada a partir de la psicologia de l'educació, estudiant les variables psicològiques i la seua interacció amb els components de processos d'ensenyament-aprenentatge, sent aquests un subjecte que busca ensenyar uns continguts a uns altres en un context determinat.

Per a Snow i Swanson, a psicologia de la instrucció és la ciència de l'aprenentatge humà en situacions dissenyades explícitament per a produir-lo.

És una especialitat dins de la psicologia de l'educació, encara que té la seua base en l'orientació teòric-experimental de la psicologia cognitiva.

Els seus objectius venen definits pel procés d'aprenentatge i adquisició de competències.

És una ciència aplicada relacionada amb la pràctica de l'ensenyament

És prescriptiva, establint implicacions per a optimitzar l'aprenentatge.

Està limitada només als aprenentatges cognitius.

Segons la vista material, la de la instrucció és una escissió de l'apartat de la d'educació, relacionada únicament amb els processos d'ensenyament i aprenentatge

Segons el context, la de la instrucció aborda els contextos educatius formals específics, mentre que la de l'educació no es limita i toca temes formals i informals sense una planificació tan minuciosa.

Segons la perspectiva, la de la instrucció toca temes moleculars, treballant en aprenentatges i situacions específics, mentre que la de l'educació toca temes macroscòpics, centrant-se més en variables psicològiques generals que influeixen en els processos d'ensenyament i aprenentatge.

Segons l’enfocament, la de la instrucció s'emmarca dins de la psicologia cognitiva perquè toca temes de processament d'informació, mentre que la de l'educació a més de cognitivista també toca el conductista, observacional o ecològic.